El 25 d’abril de 1707 les tropes de Felip V de Borbó inicien, amb la batalla d’Almansa, la conquesta dels Països Catalans. Invocant el dret de conquesta i acusant tothom qui defensava les llibertats de rebel·lió, van abolir les nostres institucions i el nostre dret constitucional, imposant per la força de les armes les lleis de l’ocupant amb els Decrets de Nova Planta. L’Onze de Setembre commemorem el coratge, la fermesa i la dignitat amb que Barcelona va resistir davant l’exèrcit d’ocupació borbó. Barcelona fou un exemple més de determinació i valentia com abans ho havien fet Xàtiva, Tortosa o Cardona. 

Durant aquests més de 300 anys d’ocupació borbònica, hem patit tota mena de greuges i humiliacions, dictadures, prohibicions, persecucions, imposicions, tuteles i retallades de drets i llibertats. Els darrers anys la monarquia parlamentària borbònica, successora de la dictadura franquista, ha imposat el seu poder derogant lleis socials aprovades pel Parlament, intervenint els comptes públics, fiscalitzant la despesa de pobles i ciutats, deposant, aquest cop amb el 155, el Govern escollit democràticament a les urnes, i empresonant o forçant a l’exili activistes socials i representants polítics escollits democràticament pel Poble català.

Des de l’ocupació borbònica la lluita mai s’ha aturat, malgrat la duríssima i constant repressió -execucions a la forca i a la foguera, al garrot i a trets de fusell, pistolerisme patronal, desaparicions (encara avui no sabem on són enterrats els cossos de milers d’antifeixistes), assassinats, tortures, treballs forçats, deportacions, condemnes a presó, o a l’exili- la flama de la resistència sempre s’ha mantingut encesa. Avui com cada any és el moment del record i d’homenatjar les dones i homes que per lluitar per la llibertat han patit directament la repressió. Avui és el moment de tenir un record especial per totes les preses i presos, exiliades i exiliats polítics, les que avui viuen la repressió en les seves carns i les que la van viure en un passat. Per vosaltres seguim i seguirem tossudament dempeus fins a la llibertat!

Enguany commemorem també el centenari del naixement de Salvador Casanova, activista i polític granollerí, que fou membre del Front Nacional de Catalunya i fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, un Salvador Casanova que en les primeres eleccions després de la mort del dictador Franco, encapçalà la llista de la Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme (CUPS) en representació de la qual va sortir escollit senador en Lluís Maria Xirinacs. 

El camí per fer crèixer el suport a la independència és mostrant al conjunt de la societat que la República és l’única opció per millorar la qualitat de vida de les classes populars, la majoria social d’aquest país, de tots i cadascuna de nosaltres parlem la llengua que parlem, vinguem d’on vinguem. La independència és la clau per a millorar la vida de la gent, per a garantir condicions materials de vida que el règim del 78 nega. I això es pot començar a fer des d’ara mateix tenint en compte que l’objectiu d’avançar cap a un país més just on es prioritzin els drets socials gaudeix d’amplis suports socials i polítics. En el camí per eixamplar la majoria independentista és urgent reforçar l’escola i la sanitat públiques, garantir uns mínims de subsistència per a tothom, construir una banca pública, defensar els drets de les treballadores i treballadors i apostar fermament per l’economia social, cooperativa i solidària. Per eixamplar aquesta majoria social és urgent que la Generalitat posi fil a l'agulla per fer efectives lleis i reglaments, començant per les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, que mitiguin els estralls socials producte de l’explotació, l’especulació i la desigualtat.

Aquest no és un Onze més, no és un Onze qualsevol, perquè aquest any, no ho oblidem, ha estat l’any en que sobreposant-nos a les pors, organitzant-nos i fent pinya, enfrontant-nos a lleis injustes, a coercions, amenaces i cops, hem fet possible el Referèndum de l’1 d’Octubre.

Seguirem, com hem fet fins ara, als carrers reivindicant els nostres drets civils, polítics i socials, seguirem entregant el nostre temps, energia i els fruits del nostre treball, dies de família i d’amistats, hores de son i de lleure, i tornarem a interposar els nostres cossos, si és necessari, davant la brutalitat d’un estat corrupte i autoritari. Caldrà, tanmateix que el Govern de Catalunya estigui disposat a fer efectiva la República i a iniciar el procés constituent, complint amb el mandat popular que va ser validat pel Parlament en la Llei del referèndum d'autodeterminació. Una Llei que disposa en l’article 4 que «si en el recompte dels vots vàlidament emesos n'hi ha més d'afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya». I així va ser: el passat 1 d’Octubre tot i que 770.000 persones van ser privades del  dret a vot, perquè els col·legis on havien de votar van ser clausurats, 2.286.217 persones -20.045 a Granollers- vam vèncer la por, vam sortir al carrer, vam votar i vam guanyar.

Seguim i seguirem, amb més força que mai perquè ara som conscients de ser majoria, perquè vam votar i vam guanyar. Perquè a més de sentir orgull per un passat i un present de resistència i dignitat, ara som conscients de la nostra força. Perquè la llibertat és la més justa de totes les causes per les que es pot lluitar no ens rendirem mai fins que la independència sigui una realitat.