Arran de les declaracions a la premsa d'aquella actuació per part de l'ajuntament, es va fer referència repetides vegades a una presumpta càmera subjectiva que un dels agents portava al pit i que aquestes imatges de l'actuació es difondrien, cosa que finalment no va passar. La legislació catalana marca que les gravacions autoritzades d'agents de la policia de les seves actuacions han d'estar regulades per un protocol específic. Això inclou que aquestes només es produeixen quan hi ha “un perill concret per a la seguretat pública”, que es comuniquen a la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, que els enregistraments han d'estar autoritzats per alcaldia i que sense excepció totes les imatges han de ser lliurades, sense manipular ni copiar, al responsable de la custòdia, al cap superior de la policia local.

La CUP ha fet aquesta petició via instància municipal perquè es clarifiqui públicament aquest ús de les càmeres a Granollers i si es fa dins de marges regulats. La petició es fa sobretot per posar el focus en el debat públic sobre l'ús de les càmeres i en benefici del dret fonamental de la ciutadania a la seva intimitat.

Per aquest motiu, a banda de demanar que s'aclareixi aquest ús també es demana que s'obri un debat públic sobre l'ús d'aquests dispositius per part de la policia local. Entenem que aquestes actuacions no es poden generalitzar indiscriminadament, encara que estiguin fetes suposadament conformes a la normativa vigent, doncs cal un protocol que proposi actuacions socials no repressives en l’atenció a persones en la via pública, quan es donin condicions semblants a les que es van donar el passat 16 de febrer.