Per a la CUP aquesta aposta no pot dependre de la conveniència de promocions privades i de nous sectors urbanístics. Per aquest motiu, per a l’entitat cupaire és necessari que en l’acció municipal es prioritzi la iniciativa pública directa a curt termini, per exemple, amb l’adquisició d’habitatge buit ja existent a la ciutat en mans de grans tenidors.

Segons darreres dades, a la ciutat de Granollers entre 2021 i 2022 es van registrar 1.320 habitatges en mans de grans tenidors, dels quals 228 -al voltant del 20%- es trobaven buits, una xifra gairebé idèntica a la que es comptabilitzava de fa 5 anys. En aquest sentit, des de la CUP es considera que el Pla d’Habitatge actual és poc ambiciós i no funciona. A banda de refer aquest pla per un de nou més valent i ambiciós, es considera imprescindible que l’Ajuntament comenci a desplegar la Llei 1/2022 d’emergència habitacional, que permetria a Granollers establir un Registre d’Habitatges Buits per a poder fer-ne expropiacions forçoses davant l’incompliment de la funció social d’aquests habitatges. “Cal fer fora als voltors i especuladors de la ciutat i acabar amb les catifes vermelles”, sentencia el membre de la candidatura Josep Maria Gontan. “L’Ajuntament ha de desplegar polítiques més valentes davant la crisi habitacional que tenim i que en els anys vinents tornarà a agreujar-se”.

Més iniciativa política davant l’emergència habitacional

Des de la CUP es considera indispensable i necessària la tasca que desenvolupa la PAH de Granollers per donar resposta urgent a l’emergència habitacional de moltes persones de la ciutat, una tasca que l’Ajuntament “hauria d’acompanyar més i no amagar el cap sota l’ala constantment”. Per a Gontan és urgent “acabar amb la inacció política de l’Ajuntament” a l’hora de fer front a l’emergència habitacional, en especial amb la llarga llista de desnonaments que s’hi registren cada any, que alguns mesos superen la desena. En aquest sentit, un primer pas hauria de ser “deixar de criminalitzar aquelles persones que no troben més alternativa que optar per l’ocupació d’habitatges buits”, en clara al·lusió a les declaracions els passats mesos d’abril i d’octubre de 2022 per part d’Alba Barnusell i altres alcaldes de la Regió Metropolitana i per la nova llei aprovada dimecres passat. En referència a aquesta nova llei, que compta amb el suport entre d’altres del PSC, ERC i JxCat, Gontan considera que és un “error garrafal fruit d’un electoralisme barroer” ja que “amb una excusa arbitrària, l’Ajuntament pot cometre autèntiques barbaritats contra població extremadament vulnerable”. Des de la CUP de Granollers s’ha comptabilitzat a la ciutat fins a una seixantena de famílies ocupant pisos buits de grans tenidors. 

En aquest àmbit, des de la CUP es reclama la creació de la Mesa d’Emergència Habitacional de Granollers amb competències per poder fer un seguiment i gestió dels casos que es produeixin. Fruit de la seva tasca hauria de publicar un informe mensual sobre els desnonaments produïts a la ciutat sobre el qual se n’hauria de donar compte i tractar-se com a punt fix de l’ordre del dia de cada Ple Municipal ordinari. 

Invertir les prioritats i funcions de l’Oficina d’Habitatge

Gontan ha fet aquestes declaracions aquest dilluns davant de l’Oficina Municipal d’Habitatge, que aquests mesos “està exclusivament centrada a gestionar fons europeus per a la rehabilitació energètica, que és necessària però no d’aquesta manera i centrant tots els recursos a aquest aspecte”. Sobre el programa Granollers Rehabilitació Energètica, des de la CUP s’apunta que aquesta iniciativa només està arribant a una part molt petita de la població, entre d’altres perquè és indispensable d’entrada tenir l’habitatge en propietat. Alhora alerta que l’administració està promovent amb aquest programa un sobreendeutament de moltes persones, en especial les de rendes més baixes, en tant que per accedir a la subvenció i assumir en primera instància els costos de la rehabilitació han de passar per crèdits bancaris. 

La CUP considera imprescindible que l’Oficina d’Habitatge tingui altres prioritats i adquirir més funcions, en especial per al tractament de l’emergència habitacional i en la lluita contra l’especulació i per la defensa del dret a un habitatge digne per a tota la població. “Necessitem al govern municipal un gir radical i diferent d’estratègia en habitatge per poder donar solucions i fer que el dia a dia de la gent no sigui com salvaré la meva hipoteca o el meu lloguer o on aniré a dormir aquesta nit”.