Notícies de Granollers

Arran de les declaracions a la premsa d'aquella actuació per part de l'ajuntament, es va fer referència repetides vegades a una presumpta càmera subjectiva que un dels agents portava al pit i que aquestes imatges de l'actuació es difondrien, cosa que finalment no va passar. La legislació catalana marca que les gravacions autoritzades d'agents de la policia de les seves actuacions han d'estar regulades per un protocol específic.

La CUP de Granollers ha aconseguit participar en el ple municipal ordinari d'aquest mes de febrer de 2021 al torn de precs i preguntes, cosa que no es produïa des de feia un any. La intervenció ha servit per mostrar el posicionament i propostes de l'organització respecte al polèmic cas del sensellar i la Policia Local de la setmana passada.

A més del rebuig a l'empresonament de l'artista i la seva posada en llibertat, la moció exigeix una reforma del Codi Penal i la derogació de la Llei Mordassa perquè es deixi de perseguir penalment -sovint amb una intencionalitat política i contra la dissidència- drets fonamentals com són la llibertat d'opinió i manifestació i com s'ha vist darrerament en l'àmbit cultural per exemple amb el "Cas Titiriteros" o Valtònyc, entre d'altres.

La CUP de Granollers demana que l'ajuntament investigui i arribi fins al final en el cas d'abús policial i d'omissió del deure d'ajut que va passar aquest dimarts 16 al vespre al centre de la ciutat. L'organització ha denunciat públicament amb vídeos i recollint testimonis presencials de primera mà una situació de mala praxi policia que va passar dimarts al vespre al centre de Granollers.

Des de la Crida per Granollers-CUP volem denunciar  la situació de les escoles bressol a la nostra localitat. 

Des del govern municipal es presenta Granollers com a ciutat educadora, la qual cosa volem qüestionar una vegada més. A Granollers només hi ha 3 escoles bressol municipals, enfront de les 9 privades. Per tant, trobem un enorme dèficit de places públiques 0-3, i sabem que aquest servei és necessari tant pel que fa a l’educació integral dels infants com pel que fa a la socialització d’una part de les tasques de cura que habitualment assoleixen les dones. 

Un any més, arribem a 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. I, un any més, tornem a necessitar trobar-nos als carrers per denunciar la violència sistèmica, estructural i invisible que exerceix el sistema patriarcal i capitalista sobre les nostres vides. Aquest any, a més, també ho hem de fer per denunciar que en l’actual situació de pandèmia tornem a ser les dones les que realitzem les tasques essencials pel manteniment de la vida:

Els darrers mesos gran part de la població mundial està vivint la crisi del COVID-19, una crisi mundial sense precedents en el capitalisme.

La CUP de Granollers demana que el govern municipal que prengui mesures especials per prioritzar la mobilitat a peu i en bicicleta, en especial en carrers on l'excessiu espai per al cotxe no permet mantenir les distàncies de protecció. Aquestes mesures s'han començat a aplicar a ciutats com Barcelona o Vic per garantir mesures excepcionals durant els propers 6 mesos. 
Aquests canvis venen avalats per diferents col·lectius de mobilitat 


En sentit concret, proposem:

Fa dies que ens trobem més als balcons i a les xarxes que als carrers i a les places. Hem viscut i estem vivint moments molt durs, amb  por a perdre persones que estimem. Durant aquests dos mesos de confinament estem patint EROs, ERTOS, acomiadaments, mancances bàsiques, mentre que el futur que ens preparen es presenta ple d’inseguretats i incerteses. La paraula crisi ja forma part del nostre vocabulari més quotidià. Però no només pel coronavirus, sinó per la crisi permanent i constant que no hem deixat des que va esclatar al 2008.

Aquests dies, la solidaritat i suport material als professionals del nostre sistema sanitari públic està essent fonamental per plantar cara al COVID-19, de la mateixa manera que hauria de ser fonamental mantenir uns serveis públics ben dimensionats i amb la inversió pública necessària que permetin afrontar de la millor manera futures crisis sanitàries com les que estem vivint i sobre les quals feia anys que el món científic alertava que ens tocarien de ple. 
 

Pàgines