Els darrers mesos gran part de la població mundial està vivint la crisi del COVID-19, una crisi mundial sense precedents en el capitalisme. Tot això ha portat a un confinament a les nostres cases, portant tot plegat una situació de patiment a moltes llars catalanes, amb greus mancances dels serveis bàsics.  Aquesta situació, però, també ha portat a noves mostres de solidaritat, com les nombroses xarxes de suport mutu que han treballat a nivell de barri, de vila, de ciutat, com les treballadores del sector sanitari que s’han jugat la vida per nosaltres o, senzillament, com les veïnes i els veïns que han ajudat les persones que necessitaven suport. Elles i ells són la nostra esperança, aquesta ha de ser la base sobre la qual construir una societat molt més justa.

Si mirem enrere, cap persona creia que alguna cosa horrible li succeiria en els anys de la Guerra Civil, poc després del bombardeig o de la Segona Guerra Mundial, per nomenar dos dels pitjors conflictes bèl·lics del segle XX; cap persona que patís aquestes conteses podia saber quan tornaria tot a la normalitat, sempre relativa, que pot succeir a una guerra. Però posteriorment, totes les seves vides es van veure afectades per aquelles guerres i per l'agressió del feixisme.

I el 2020, què? Quan tornarem a la “normalitat” anterior? Tenim l'obligació de lluitar per un futur millor i a la vegada de recordar els fets del segle XX per tal que no es tornin a produir. Per tant, hem d'actuar conscientment en el nostre dia a dia, recordant i lluitant com a ciutadans i persones perquè no es menystinguin els nostres drets, aquí ni enlloc, i perquè aquesta crisi no sigui aprofitada per anar més enrere, com ja molts poders estan pretenent. La defensa dels drets humans, socials, econòmics, laborals o afectius dels sectors més desafavorits han de ser les línies vermelles de la nostra lluita.
Potser els nostres avantpassats, ja fossin una nena que era a l'escola, un avi que feia cua per comprar el que trobés al mercat o una mare que preparava el dinar aquell 31 de maig de 1938, podrien haver après més dels errors històrics que van viure. Potser no hauria passat el bombardeig o la Guerra Civil si el món hagués après; potser molts països no patirien actualment guerres civils si haguessin mirat els resultats de les ocorregudes en   dècades o segles anteriors; o potser la crisi de l'any 2008 no hagués resultat en suïcidis, famílies sense recursos o pobresa infantil si els líders polítics haguessin dirigit les seves polítiques a prioritzar els drets socials sobre l'economia del guany. Això no obstant, aquests errors es van repetir i únicament ens queda aprendre d'ells.

I tot això també ho hem de recordar tot assenyalant el deute no resolt cap a les víctimes del bombardeig , tot restablint i insistint en la veritat històrica, rebutjant la narració interessada de la guerra civil com un enfrontament ideològic entre germans o com un trist període de lluita entre bàndols que ja està superat i que cal tancar amb mesures i gestos simbòlics, com acostumen a fer ara i aquí les institucions que governen. 

Hem de recuperar el fil de valors i ideals d'esquerres, llibertaris i progressistes que ens permeten analitzar a la llum del passat les causes de les injustícies presents, entre les quals, en el nostre país, destaca la pervivència i continuïtat d’estructures econòmiques, institucionals i ideològiques directament emanades del règim franquista.

També hem de connectar lluites i reivindicacions en el món post-COVID amb les propostes i conquestes de les classes treballadores als anys 30, entre d’altres les resistències al feixisme. Si l’any 39 el feixisme ens va prendre les esperances, ara no podem permetre que avanci una passa més. Les nostres futures mobilitzacions no només han de ser un mur de contenció dels intents reaccionaris de tornar al passat, sinó una llavor de construcció d’una societat més justa i d’uns Països Catalans lliures.

Per aquest motiu seguim avui i seguirem en el futur defensant els drets de les classes treballadores, de les classes populars, de la gent més necessitada, més injustament tractada, i tot això recordant aquell bombardeig, les seves víctimes i l'oblit que van patir.

NI BOMBARDEJOS NI PÈRDUA DE DRETS, NI AQUÍ NI ENLLOC!
FEIXISME MAI MÉS!