La moció considera que l'Ajuntament de Granollers, com a institució representant d'una ciutat que ha subscrit, en el Ple del 29 de setembre d'enguany, la «Declaració institucional de les ciutats defensores dels Drets Humans» que afirma que els municipis tenen un paper fonamental en la promoció i garantia dels Drets Humans, tal com han reconegut la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i la Carta-Agenda Mundial de Drets Humans a la Ciutat; cartes que reconeixen com a font la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals; és responsable, amb la resta de poders públics, de garantir els drets humans.

Conseqüentment amb el compromís subscrit a través d'aquesta declaració institucional, proposa al ple que adopti un compromís amb la promoció de la llibertat i els Drets Humans a la ciutat a través d'una sèrie d'acords.

Una de les propostes és que l'Ajuntament situï la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals com a elements jurídics bàsics per a la salvaguarda dels Drets Humans, pel damunt de la legislació de qualsevol estat. I per tant reconèixer el dret a l'autodeterminació del Poble Català i reclamar a l'estat espanyol que accepti la decisió democràtica del Poble Català i les seves institucions, en virtut de l'Article 1 d'aquests pactes internacionals “Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”.

La moció proposa també, partint dels principis que fonamenten l'objecció de consciència, rebutjar qualsevol mandat que atempti contra els Drets Humans; i en conseqüència desobeir aquelles disposicions de la llei “mordassa” que afecten a l'Ajuntament de Granollers i que habiliten, tal com s'afirma en la moció per retirar la Llei “mordassa”, aprovada també en el ple municipal de 29 de setembre d'enguany, “un procediment administratiu que legalitza la criminalització i persecució de les mobilitzacions i crea un instrument governamental per impossibilitar drets democràtics bàsics com la llibertat d'expressió i de manifestació, drets universals recollits a la Declaració Universal de Drets Humans”. Perquè, tal i com s'indica en la mateixa moció es tracta ”d’una 'llei mordassa' que anul·la Drets Fonamentals contrària al Conveni Europeu de Drets Humans, del Consell d’Europa, al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i al Pacte Internacional dels Drets Econòmics Socials i Culturals”.

Per últim la proposta demana que d'acord amb la moció d’autoinculpació que va ser aprovada en el Ple municipal de 23 de desembre del 2014, que denunciava el govern espanyol per ”atemptat contra la llibertat d’expressió”, en referència a la querella presentada per la Fiscalia General de l’Estat contra el president de la Generalitat Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau, l'Ajuntament manifesti, en defensa de la llibertat d'expressió de les catalanes i catalans, el rebuig a la querella i assumeixi totes les conseqüències com a co-responsables del procés participatiu del 9N.