78 anys després i no oblidem: feixisme mai més!
31/05/2016
El 31 de maig de 1938 va ser una data tràgica per a la ciutat de Granollers quan vam rebre l'atac més sagnant del feixisme. En un minut les bombes van deixar prop de 400 víctimes, més de la meitat d'elles mortals. 78 anys després, la Crida per Granollers-CUP ha tornat a sumar-se al record de les víctimes amb un acte a la Porxada organitzat conjuntament amb l'Ateneu de Granollers, l'Assemblea Llibertària, la CNT, Esquerra Unida i Alternativa, el col·lectiu Embat i Podem Granollers. L'acte també serveix per difondre el manifest unitari d'aquesta jornada de record, però també de reivindicació antifeixista.
Encara que han passat els anys, Granollers mai oblidarà aquesta data que va deixar una petjada tan marcada amb la sang dels nostres familiars, 224 morts, 165 ferits i 80 edificis destruïts que no hem d'esborrar de la nostra memòria.
Passen els anys, feixucs, i el feixisme muta la pell, pren noves cares, noves formes, nous missatges, nous líders, però res en ell és nou si no que porta amb ell mateix el tuf antic, retrògrad, intolerant i criminal que el va veure néixer.
Una amenaça que avui malauradament segueix present, en llocs propers però allunyats de la solidaritat, parlem de Síria, Nigèria, Pakistan, Iraq, Somàlia, Palestina, Líban... I davant dels fets no podem callar, la lluita ha de continuar.
Humils, conscients i alçats com els obrers que defensaren cada plaça de la nostra ciutat essent conscients que eren la darrera trinxera, la darrera alenada de dignitat abans de la ignomínia imposada a garrot vil.
La negació del passat també és feixisme; silenciar les veus dissidents que reclamen justícia dècades després de la vergonya uniformada també és feixisme; no reconèixer el mal profund i atàvic que va provocar és, en si mateix, feixisme; mantenir sota la nostra terra ossaris anònims de la vergonya, és també feixisme.
Cal recuperar la memòria per apoderar-se del futur i això és quelcom que es guanya amb la incansable lluita, amb la persistència militant dels qui no volem ser amnèsics de la història, de la nostra història, que és de tots i totes.
Setanta-vuit anys després ens retrobem en aquest espai que per un dia ret homenatge als valents i a les valentes que van perdre-hi la vida; i és de justícia reivindicar aquest espai com un punt permanent de record, d'homenatge, de lluita, de vida, de memòria, de dignitat. Per l'Aurora, en Joan, la Quimeta, la Pilar, en Josep, l'Ovidi, la Laieta, la Tereseta, la Mercè, la Dora... i els centenars de noms que avui, en el record, ja no són anònims sinó que formen part d'un tapís de recuperació de la dignitat que comença a enfilar-se avui, aquí i ara.
Per què no oblidem, per què no tanquem els ulls ni al passat, ni al present, ni al futur, per què aquest homenatge és també un crit contra les injustícies, contra el feixisme, un crit fort de repulsa contra les amenaces que encara s'escampen aquí i allà.
Cridem fort:
MAI MÉS ENLLOC, MAI MÉS CONTRA NINGÚ.
Perquè no hi ha millor homenatge que la lluita,
Perquè no hi ha millor record que la victòria.
78 anys després, continuem tenint present en la memòria aquelles persones que van morir sota la pluja de feixisme, odi i incultura.
78 anys després, es continuen lluint impunement les banderes i símbols dels culpables d'aquesta massacre.
78 anys després, encara no hi ha hagut cap judici ni condemna oficial del règim culpable d'aquests fets.